Esta semana he regalado quinientos libros. En la coyuntura de tensión que vivimos no se me ha ocurrido hacer otra cosa mejor. Soy médico, soy poeta; poca cosa. Pero sé de primera mano que lo pequeño esconde siempre una tenacidad y las palabras el germen de algo mucho mayor que ellas.
Los medios de comunicación y las redes sociales arden, nuestro teléfonos también. Información, desinformación, contrainformación. Cada cual con sus ideas, dogmas, paladines y correligionarios.
Al tomar el pulso a la realidad noto sus palpitaciones, sudores, sibilancias. Evidencio la angustia de la gente, la tensión, el hartazgo. Las luchas por los derechos, las huidas de las obligaciones, las muestras de valor desde el sofá. Los títeres públicos bailando a su son. Los voceros haciendo caja. Las turbas confundidas con o sin banderas.
El follón y el griterío alcanza cotas de dolor. Me es imposible prescribir un remedio que solucione tamaño desatino. Por eso me remito a la poesía. Y regalo libros. Como en este país se lee tan poco es un acto quijotesco. Muy pocos llegarán a ser leídos, muchos menos entendidos. Pero me da igual, yo lo tengo que hacer. A la hora de significarme no me vereis con los exaltados de ese lado ni con los de aquel. Tengo la mala suerte de elegir siempre a los perdedores, a los que sufren, a los que perdieron el norte. Me dedico, a fin de cuentas, a tratar de aliviarles.
Por eso en una semana tan convulsa y compleja he regalado libros y me he dejado de discursos. Ustedes me perdonen.
La meva significació
Aquesta setmana he
regalat uns mil llibres. En la conjuntura de tensió que vivim no se m'ha
ocorregut fer una altra cosa millor. Sóc mèdic, sóc poeta, poca cosa. Però sé
de primera mà que el petit amaga sempre una tenacitat i les paraules el germen
d'alguna cosa molt major que elles.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials cremen, el nostre telèfons també. Informació, desinformació, contrainformació. Cadascú amb les seves idees, dogmes, paladins i coreligionaris.
En prendre el pols a la realitat noto les seves palpitacions, suors, sibilàncias. Evidencio l'angoixa de la gent, la tensió, el atipament. Les lluites pels drets, les fugides de les obligacions, les mostres de valor des del sofà. Les titelles públiques ballant al seu so. Els portaveus fent caixa. Les torbes confoses amb o sense banderes.
El lio i la cridòria aconsegueix cotes de dolor. M'és impossible prescriure un remei que solucioni grandària destaroto. Per això em remeto a la poesia. I regalo llibres. Com en aquest país es llegeix tan poc és un acte quixotesc. Molt pocs arribaran a ser llegits, molts menys entesos. Però m'és igual, jo ho haig de fer. A l'hora de significar-me no em veureu amb els exaltats d'aquest costat ni amb els de aquell. Tinc la mala sort de triar sempre als perdedors, als quals sofreixen, als quals van perdre el nord. Em dedico, al cap i a l'últim, a tractar d'alleujar-los.
Per això en una setmana tan convulsa i complexa he regalat llibres i m'he deixat de discursos. Vostès em perdonin.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials cremen, el nostre telèfons també. Informació, desinformació, contrainformació. Cadascú amb les seves idees, dogmes, paladins i coreligionaris.
En prendre el pols a la realitat noto les seves palpitacions, suors, sibilàncias. Evidencio l'angoixa de la gent, la tensió, el atipament. Les lluites pels drets, les fugides de les obligacions, les mostres de valor des del sofà. Les titelles públiques ballant al seu so. Els portaveus fent caixa. Les torbes confoses amb o sense banderes.
El lio i la cridòria aconsegueix cotes de dolor. M'és impossible prescriure un remei que solucioni grandària destaroto. Per això em remeto a la poesia. I regalo llibres. Com en aquest país es llegeix tan poc és un acte quixotesc. Molt pocs arribaran a ser llegits, molts menys entesos. Però m'és igual, jo ho haig de fer. A l'hora de significar-me no em veureu amb els exaltats d'aquest costat ni amb els de aquell. Tinc la mala sort de triar sempre als perdedors, als quals sofreixen, als quals van perdre el nord. Em dedico, al cap i a l'últim, a tractar d'alleujar-los.
Per això en una setmana tan convulsa i complexa he regalat llibres i m'he deixat de discursos. Vostès em perdonin.
(Traducció automàtica, perdó pels errors)
No hay comentarios:
Publicar un comentario