Foto de José Luis Pindado @pindator para @DiarioMédico
Comparto este documento que se ha hecho público hoy agradeciendo a todos y todas las participantes su rapidez y su valor.
Apuntes para una desescalada de las medidas de confinamiento por Covid-19 en Atención Primaria.
Madrid, 29 abril 2020. Documento colaborativo redactado en 24 horas en cuya elaboración han participado:
Francesc Borrell, Juan Gérvas, Sara Ares, Marcos Margarit, Vicente Baos, Rafael Bravo, Irene Rodríguez, Isabel Núñez, Albert Planes, José Luis Quintana, Luis Andrés Gimeno, Esperanza Martín, Ana Vall-Llosera, Ángel López, Jordi Varela, Alberto Pardos, Mª José Fernández, Elena Serrano, Teresa Eyaralar, Sergio Minué, Miguel Ripoll y el grupo de trabajo SIAPCOVID19.
La participación no significa coincidir con todas las ideas del texto. La responsabilidad ante omisiones o errores en la compilación es de Salvador Casado.
En relación al plan del Gobierno sobre desescalada de medidas de contención de la epidemia de Covid19, el sistema sanitario precisa adaptarse a los nuevos cambios que nos vayamos encontrando. En esta línea la Dirección Técnica de Procesos y Calidad (de la Dirección General de Atención Primaria de Madrid) pide a sus profesionales su valoración. Este escrito nace como respuesta a esa llamada gracias a la colaboración de un grupo desinteresado de profesionales de diferentes territorios.
Introducción.
Como sistema sanitario nos enfrentamos a unas circunstancias extraordinarias. Nunca antes la sociedad había estado confinada y había tenido la limitación de accesibilidad sanitaria que tiene ahora. Hemos pasado de poder acudir en el día por cualquier cuestión a un servicio de urgencia o centro de salud a evitarlo todo lo posible. Lo esperable es que cuando se abra el confinamiento los servicios sanitarios se saturen si se mantiene el tipo de asistencia previa, con una organización y dotación profesional que ya eran deficientes. Las diez líneas estratégicas que ofrece este documento tratan de ser una ayuda tanto para gestores como para los equipos.
Amenazas
Cuando se abra la posibilidad de cita en AP tendríamos que estar preparados para las siguientes posibilidades que en potencia pueden saturar el servicio o generar situaciones de aglomeración:
1. Muchos pacientes querrán hacerse las pruebas complementarias y acudir a las consultas hospitalarias que se han perdido estos meses, las que están pendientes y las nuevas que vayan apareciendo.
2. Habrá un gran número de consultas administrativas por IT, certificados, informes, renovación de medicación o corrección de errores de dispensación.
3. La población querrá contar todos los problemas de salud acumulados este tiempo.
4. Habrá un gran porcentaje de problemas de salud mental o agravamiento de previos, así como un número importante de procesos de duelo traumático.
5. Dado el nivel de miedo y estrés social nos encontraremos un gran número de consultas por problemas asociados a las dificultades de la vida.
6. El alto número de personas que han perdido su empleo condiciona un aumento en el número de IT y de consultas clínicas por malestar.
7. En los meses de julio, agosto y septiembre las plantillas se verán reducidas por los permisos vacacionales.
Por otro lado las plantillas de Atención Primaria:
1. Están agotadas por la sobrecarga y/o el estrés de estas semanas y por la asunción de roles hasta ahora no desempeñados en algunos territorios por parte de los Equipos (atención a residencias, atención en pabellones, atención en hoteles salud…).
2. Tienen gran número de ausencias por bajas no cubiertas y profesionales que como consecuencia de la adaptación al puesto de trabajo por motivos de salud no relacionados con la epidemia actual del COVID, tienen limitada para de su actividad asistencial.
3. Desconocen su estado inmunitario.
4. Alto grado de malestar y resentimiento por una mala gestión que no ha facilitado EPIs suficientes en tiempo y forma lo que ha condicionado alto número de contagios y algunas defunciones.
5. Desconcierto por haber trabajado a ciegas, sin sistemas de información, sin datos poblacionales, sin ver al paciente, sin directrices claras, con sobrecarga de protocolos redundantes.
6. Han sentido una falta de liderazgo inteligente y suficiente por parte de las Direcciones asistenciales y Gerencia.
Oportunidades
Es posible aprovechar la difícil coyuntura para dotar de mayor autonomía de gestión a los diferentes equipos.
No es posible hacer las mismas cosas en los mismos sitios. Pero podemos aprender unos de otros. Parece sensato tener directivas macro que vayan adaptándose en los ámbitos meso y micro.
El trabajo en equipo multidisciplinar es más importante que nunca. Esto permitirá flexibilidad y mejorará la adaptabilidad a las circunstancias cambiantes.
La visión comunitaria es esencial. Mantener contacto con ayuntamientos, servicios sociales, protección civil, voluntarios, farmacias comunitarias, etc… y contar con la población y sus redes sigue siendo prioritario.
Las residencias de ancianos siguen siendo el talón de Aquiles, desde Atención Primaria se precisa una respuesta adaptada a cada circunstancia en espera de un ajuste estructural.
Lo desarrollado y aprendido en esta situación extraordinaria abre una estupenda posibilidad para repensar los servicios de Atención Primaria y poder acometer reformas estructurales aprovechando la sensibilización social y la oportunidad política.
PROPUESTAS
Entendemos que el ámbito de estas propuestas es el corto plazo (dos meses hasta el horizonte de nueva normalidad), aunque entendemos que algunas medidas se podrían prolongar y otras abrir líneas de cambio estructural.
El documento se ofrece como ayuda tanto a direcciones asistenciales como a los equipos. Probáblemente se puedan definir líneas estratégicas comunes y luego adaptar por escenarios según prevalencia covid19 en la comunidad así como localización y características del centro (fundamentalmente centro urbano/rural, grande/pequeño).
1. Medidas de protección de los profesionales y administrativos. El criterio básico debería ser la prudencia dado que aunque se diferencien circuitos nos encontraremos con pacientes asintomáticos potencialmente contagiosos. El lavado de manos, el uso permanente de mascarilla, uso de pijama/bata son medidas básicas a las que habrá que sumar guantes, protección ocular y bata impermeable cuando se considere.
10.1 Hacer serologías o tests rápidos al personal sanitario y no sanitario de todos los EAP con periodicidad dependiente de la prevalencia Covid19 en la comunidad y el propio equipo.
10.2 Garantizar mascarillas y EPIs renovables en tiempo y forma.
10.3 Evitar sobrecargas laborales en los EAP y detectar casos de burnout profesional o excesivo sufrimiento en los profesionales asociado al trabajo.
10.4 Dotar de mamparas de vinilo a las unidades administrativas.
10.5 Dotación de mascarillas, guantes y gel hidroalcohólico para usuarios.
10.6 Refuerzo de contratas de limpieza.
10.7 Control, seguimiento y cuidado de profesionales contagiados que hayan padecido la enfermedad y vigilancia de posibles secuelas o efectos secundarios
2. Maximizar los sistemas de información y la comunicación institucional
2.1 Cuadro de mandos médico de familia/enfermera adecuado, rápido, real escalable, a demanda y útil . Aportará información diaria covid19, casos, prevalencia, nuevos positivos, defunciones de este año, exceso de mortalidad comparada con años pasados, etc... (por cupo, EAP, y zonas de salud).
2.3 Comunicación institucional multicanal. Además de email, página web directamente gestionada por técnicos y no informáticos, uso institucional de TICs (asegurando cumplimiento LOPD) tanto para población como para profesionales, uso de vídeo, minipresentaciones e infografías. Realizar resúmenes muy simples con la información básica donde esté todo y con el link al documento completo.
2.4 Pasar de un sistema de comunicación piramidal-jerárquico a uno en red donde todos puedan contactar con todos.
2.5 Dar acceso a los profesionales que lo precisen por conexión remota VPN a la historia de salud digital, permitiendo teletrabajo, conciliación familiar o la flexibilización de horarios y encargarse de funciones burocráticas, contabilizadas como tiempo efectivo de trabajo
3. Reforzar plantillas. Este punto es crucial, estamos en emergencia. Los equipos no aguantarán la presión asistencial si no se garantiza una plantilla suficiente.Hay que tener en cuenta que en julio y agosto se reducen las plantillas al 50% y hay territorios que ven incrementada la presión asistencial por los desplazamientos de la ciudadanía.
3.1 Cobertura de 100% de bajas y ausencias (aprovechando por ejemplo los recursos humanos del recientemente cerrado hospital de Ifema u ofreciendo contratos estables a nuevos residentes).
3.2 Permitir doblajes presenciales de 4 horas en condiciones similares a las de atención hospitalaria.
3.3 Permitir doblajes en teletrabajo de 2 o 4 horas para llamadas/telemedicina.
3.4 Mejoras de condiciones laborales
3.5 Estudiar la potenciación y aumento de plantilla estructural teniendo en cuenta residencias de ancianos, deprivación social de la comunidad y otros factores.
4. Mejorar el sistema de cita. Mientras dure la adaptación el sistema de cita previa debería seguir desactivado, en su lugar se permitirá la solicitud de consulta. Para ello es fundamental conseguir sistemas de cita inteligente con discriminación administrativa y mantener cerrado el sistema de telecita y el call-center desactivado. Las agendas de los profesionales sanitarios son un instrumento de trabajo fundamental que deben cuidar y controlar a su criterio, más si cabe mientras dure esta situación que puede condicionar potenciales problemas de seguridad del paciente.
4.1 Discriminar motivo de consulta (administrativo/enfermería/medicina). ¿Me podría decir qué necesita? ¿Su problema es administrativo (receta, parte de baja, informe…)? Si su problema es clínico ¿le podría ayudar su enfermera?.
4.2 Discriminar consulta presencial/telefónica. ¿su problema se podría solucionar telefónicamente?
4.3 Al finalizar el día llamar a los pacientes citados el día próximo para verificar asistencia y comprobar discriminaciones previas si no existiesen (filtrado de citas y confirmación de las mismas).
5. Potenciar la consulta telefónica, telemedicina y la videoconferencia . Harán falta instrucciones, permisos y dotación de material a los centros de salud (líneas de teléfono, auriculares, webcam).
5.1 Uso de WhatsApp o la APP que cada consejería elija para imágenes médicas, informes o demás (en Andalucía y Cataluña ya se está usando).
5.2 Uso de videoconferencia con la aplicación que se decida en ordenadores de sobremesa con cámara o en nuevos móviles.
5.3 Garantizar móviles a todos los consultorios locales y aumentar número de líneas en el resto si fueran necesarias.
5.4 Dotar de un número adecuado de pulsioxímetros a cada EAP para prestar a los pacientes según sospecha clínica y necesidades.
6. Mantener las salas de espera lo más diáfanas posibles y organizar circuitos.
6.1 Redimensionar las salas de espera con criterios de seguridad del paciente. Cancelación de asientos para guardar distancia de seguridad. Creación de sitios de espera de pie (pasillos, otros), señalizados con pegatina en el suelo.
6.2 Control de aforo por unidad administrativa y/o mesa de triaje. El resto espera en cola guardando dos metros de distancia fuera del centro de salud.
6.3 Redimensionar agendas para espaciar los huecos presenciales diarios y evitar colas.
6.4 Cada EAP adecuará sus circuitos Covid y no Covid según prevalencia poblacional y circunstancias. De manera genérica se tratará de respetar la longitudinalidad siempre que sea posible y cada profesional atenderá a sus pacientes. El establecimiento de turnos o la distribución de funciones (domicilios, pacientes sin cita, llamadas…) se hará de manera flexible acomodándose a las variables necesidades del EAP según vayan pasando las semanas.
6.5 Fundamental coordinar con Hospital las consultas externas no demorables (control glaucoma, analitica para quimioterapia, post-operados de procesos oncológicos, controles endocrinos en descompensados...). En este sentido potenciar la figura del coordinador asistencial entre niveles, abrir líneas telefónicas directas o permitir citar a agendas de hospital desde AP.
7. Agendas de calidad flexibles y adaptables. Según centro de salud y circunstancias.
7.1 Determinar un máximo de 4-6 pacientes presenciales a la hora.
7.2 Se pueden intercalar con consultas telefónicas a demanda o previamente citadas en bloque principal de 9 a 14 h, más bloque de consultas no presenciales a primera y última hora.
7.3 No citar consultas presenciales en mayor número al máximo diario para evitar problemas de seguridad del paciente. Si las plantillas no se suplen es previsible que la demora se dispare.
7.4 Sobredimensionar el tiempo de domicilios. Contar con visitas programadas de enfermera y médico a residencias de ancianos.
7.5. Incorporar bloques de intervención comunitaria con unas horas por profesional a la semana que en el contexto actual sirvan por ej. para poder trabajar estrategias de cuidados seguras en los barrios
8. Mantener mesa de triaje a la entrada.
8.1 Participarán principalmente enfermería, auxiliar de enfermería, puntualmente administrativos y según necesidades médicos. Si es posible con ordenador y teléfono mejor para optimizar el tiempo del profesional que filtre.
8.2 Termómetro de infrarrojos, pulsioxímetro en la mesa. Mascarillas y gel hidroalcóholico para pacientes.
9. Potenciar la consulta a demanda de enfermería y la asistencia a domicilio. El liderazgo a este nivel de la enfermería es fundamental en un momento que requiere que las enfermeras potencien su independencia y desplieguen su capacidad de cuidados y contención de síntomas por patologías leves o asociados a la vida diaria.
9.1. Bloques de 1-2h cada día para poder realizar seguimiento proactivo de pacientes del cupo para detectar situaciones de vulnerabilidad, de aislamiento social, brindar sostén y acompañamiento emocional y sobre todo detectar necesidades no cubiertas de la población.
9.2. Aumento de la realización de domicilios a pacientes con mayor vulnerabilidad a la infección por covid.
9.3. Desarrollo de intervenciones comunitarias de cuidados en coordinación con residencias, colegios, servicios sociales y movimientos sociales.
9.4. Realización de estudios de contactos.
9.5. Desarrollo de intervenciones individuales y grupales de EpS sobre la covid y posibles estrategias de cuidados.
10. Minimizar la burocracia.
Mantener la excepción de aportar partes de alta y baja en papel para evitar que el paciente haga de correo. Remitir directamente a todas las empresas (incluyendo las pequeñas).
Permitir la autodeclaración de bajas cortas.
Permitir que las farmacias comunitarias puedan solventar errores de dispensación en pacientes con medicación correctamente prescrita en MUP.
Permitir que Inspección médica se encargue de verificar la información del paciente (horus/visores de hospital) en lugar de que lo tenga que hacer el médico de familia.
Crear una APP donde todo ciudadano pueda acceder a sus analíticas, partes de interconsulta, informes y partes de baja. La actual carpeta de salud no es eficiente (pocos acceden) sería preferible una APP (tipo la del Hospital de Villalba u otras usadas en la sanidad catalana o andaluza) mucho más fácil de usar. Lo ideal es que el paciente acceda a analíticas y demás una vez que hayan sido validadas por médico de familia
Permitir que tanto los Partes de Inteconsulta como las peticiones de pruebas de imagen lleguen diréctamente al hospital sin necesidad de imprimir en papel.
Integrar los sistema de prescripción de MUFACE, ISFAS y otros totalmente en el sistema de prescripción del servicio de salud para pacientes que son atendidos por este.
Bibliografía:
Aconsejamos la lectura del siguiente documento FOCAP publicado un día antes que el presente. Es un material complementario de gran valor.
Apunts per a una desescalada de les mesures de confinament per Covid-19 en Atenció Primària.
Madrid, 29 abril 2020. Document col·laboratiu redactat en 24 hores en l'elaboració han participat:
Francesc Borrell, Juan Gérvas, Sara Ares, Marc Margarit, Vicente Baos, Rafael Bravo, Irene Rodríguez, Isabel Núñez, Albert Planes, José Luis Quintana, Luis Andrés Gimeno, Esperanza Martín, Ana Vall-Llosera, Àngel López, Jordi Varela, Alberto Pardos, Mª José Fernández, Elena Serrano, Teresa Eyaralar, Sergio Minué, Miguel Ripoll i el grup de treball SIAPCOVID19.
La participació no vol dir coincidir amb totes les idees de el text. La responsabilitat davant omissions o errors en la compilació i en la traducció (automàtica) és de Salvador Casado.
En relació a el pla de Govern sobre desescalada de mesures de contenció de l'epidèmia de Covid19, el sistema sanitari necessita adaptar-se als nous canvis que ens anem trobant. En aquesta línia la Direcció Tècnica de Processos i Qualitat (de la Direcció General d'Atenció Primària de Madrid) demana als seus professionals la seva valoració. Aquest escrit neix com a resposta a aquesta crida gràcies a la col·laboració d'un grup desinteressat de professionals de diferents territoris.
Introducció.
Com a sistema sanitari ens enfrontem a unes circumstàncies extraordinàries. Mai abans la societat havia estat confinada i havia tingut la limitació d'accessibilitat sanitària que té ara. Hem passat de poder acudir al dia per qualsevol qüestió a un servei d'urgència o centre de salut a evitar-ho tot el possible. El esperable és que quan s'obri el confinament dels serveis sanitaris es saturin si es manté el tipus d'assistència prèvia, amb una organització i dotació professional que ja eren deficients. Les deu línies estratègiques que ofereix aquest document tracten de ser una ajuda tant per a gestors com per als equips.
amenaces
Quan s'obri la possibilitat de cita en AP hauríem d'estar preparats per a les següents possibilitats que en potència poden saturar el servei o generar situacions d'aglomeració:
1. Molts pacients voldran fer-se les proves complementàries i acudir a les consultes hospitalàries que s'han perdut aquests mesos, les que estan pendents i les noves que vagin apareixent.
2. Hi haurà un gran nombre de consultes administratives per IT, certificats, informes, renovació de medicació o correcció d'errors de dispensació.
3. La població voldrà explicar tots els problemes de salut acumulats aquest temps.
4. Hi haurà un gran percentatge de problemes de salut mental o agreujament de previs, així com un nombre important de processos de dol traumàtic.
5. Donat el nivell de por i estrès social ens trobarem un gran nombre de consultes per problemes associats a les dificultats de la vida.
6. L'alt nombre de persones que han perdut la feina condiciona un augment en el nombre d'IT i de consultes clíniques per malestar.
7. En els mesos de juliol, agost i setembre les plantilles es veuran reduïdes pels permisos de vacances.
D'altra banda les plantilles d'Atenció Primària:
1. Estan esgotades per la sobrecàrrega i / o l'estrès d'aquestes setmanes i per l'assumpció de rols fins ara no exercits en alguns territoris per part dels Equips (atenció a residències, atenció en pavellons, atenció en hotels salut ...).
2. Tenen gran nombre d'absències per baixes no cobertes i professionals que com a conseqüència de l'adaptació a el lloc de treball per motius de salut no relacionats amb l'epidèmia actual de l'COVID, tenen limitada per de la seva activitat assistencial.
3. Desconeixen el seu estat immunitari.
4. Alt grau de malestar i ressentiment per una mala gestió que no ha facilitat EPI suficients en temps i forma el que ha condicionat alt nombre de contagis i algunes defuncions.
5. Desconcert per haver treballat a cegues, sense sistemes d'informació, sense dades poblacionals, sense veure a l'pacient, sense directrius clares, amb sobrecàrrega de protocols redundants.
6. Han sentit una manca de lideratge intel·ligent i suficient per part de les direccions assistencials i Gerència.
oportunitats
És possible aprofitar la difícil conjuntura per dotar de més autonomia de gestió als diferents equips.
No és possible fer les mateixes coses en els mateixos llocs. Però podem aprendre els uns dels altres. Sembla assenyat tenir directrius macro que vagin adaptant-se en els àmbits meso i micro.
El treball en equip multidisciplinari és més important que mai. Això permetrà flexibilitat i millorarà l'adaptabilitat a les circumstàncies canviants.
La visió comunitària és essencial. Mantenir contacte amb ajuntaments, serveis socials, protecció civil, voluntaris, farmàcies comunitàries, etc ... i comptar amb la població i les seves xarxes segueix sent prioritari.
Les residències d'avis segueixen sent el taló d'Aquil·les, des d'Atenció Primària cal una resposta adaptada a cada circumstància en espera d'un ajust estructural.
El desenvolupat i après en aquesta situació extraordinària obre una estupenda possibilitat per repensar els serveis d'Atenció Primària i poder emprendre reformes estructurals aprofitant la sensibilització social i l'oportunitat política.
PROPOSTES
Entenem que l'àmbit d'aquestes propostes és el curt termini (dos mesos fins a l'horitzó de nova normalitat), tot i que entenem que algunes mesures es podrien allargar i altres obrir línies de canvi estructural.
El document s'ofereix com a ajuda tant a adreces assistencials com als equips. Probablement es puguin definir línies estratègiques comuns i després adaptar per escenaris segons prevalença covid19 a la comunitat així com localització i característiques de centre (fonamentalment centre urbà / rural, gran / petit).
1. Mesures de protecció dels professionals i administratius. El criteri bàsic hauria de ser la prudència atès que encara que es diferenciïn circuits ens trobarem amb pacients asimptomàtics potencialment contagiosos. El rentat de mans, l'ús permanent de mascareta, ús de pijama / bata són mesures bàsiques a les quals caldrà sumar guants, protecció ocular i bata impermeable quan es consideri.
10.1 Fer serologies o tests ràpids a el personal sanitari i no sanitari de tots els EAP amb periodicitat depenent de la prevalença Covid19 a la comunitat i el propi equip.
10.2 Garantir màscares i EPI renovables en temps i forma.
10.3 Evitar sobrecàrregues laborals en els EAP i detectar casos de burnout professional o excessiu patiment en els professionals associat a la feina.
10.4 Dotar de mampares de vinil a les unitats administratives.
10.5 Dotació de màscares, guants i gel hidroalcohólico per a usuaris.
10.6 Reforç de contractes de neteja.
10.7 Control, seguiment i atenció de professionals contagiats que hagin patit la malaltia i vigilància de possibles seqüeles o efectes secundaris
2. Maximitzar els sistemes d'informació i la comunicació institucional
2.1 Quadre de comandaments metge de família / infermera adequat, ràpid, real escalable, a demanda i útil. Aportarà informació diària covid19, casos, prevalença, nous positius, defuncions d'aquest any, excés de mortalitat comparada amb anys passats, etc ... (per quota, EAP, i zones de salut).
2.3 Comunicació institucional multicanal. A més de correu electrònic, pàgina web directament gestionada per tècnics i no informàtics, ús institucional de TIC (assegurant compliment LOPD) tant per població com per a professionals, ús de vídeo, minipresentaciones i infografies. Realitzar resums molt simples amb la informació bàsica on estigui tot i amb el link a el document complet.
2.4 Passar d'un sistema de comunicació piramidal-jeràrquic a un en xarxa on tots puguin contactar amb tots.
2.5 Donar accés als professionals que ho necessitin per connexió remota VPN a la història de salut digital, permetent teletreball, conciliació familiar o la flexibilització d'horaris i encarregar-se de funcions burocràtiques, comptabilitzades com temps efectiu de treball
3. Reforçar plantilles. Aquest punt és crucial, estem en emergència. Els equips no aguantaran la pressió assistencial si no es garanteix una plantilla suficiente.Hay de tenir en compte que al juliol i agost es redueixen les plantilles a l'50% i hi ha territoris que veuen incrementada la pressió assistencial pels desplaçaments de la ciutadania.
3.1 Cobertura de 100% de baixes i absències (aprofitant ara els recursos humans de l'recentment tancat hospital d'Ifema o oferint contractes estables a nous residents).
3.2 Permetre doblatges presencials de 4 hores en condicions similars a les d'atenció hospitalària.
3.3 Permetre doblatges en teletreball de 2 o 4 hores per trucades / telemedicina.
3.4 Millores de condicions laborals
3.5 Estudiar la potenciació i augment de plantilla estructural tenint en compte residències d'ancians, deprivació social de la comunitat i altres factors.
4. Millorar el sistema de cita. Mentre duri l'adaptació al sistema de cita prèvia hauria de seguir desactivat, en el seu lloc es permetrà la sol·licitud de consulta. Per a això és fonamental aconseguir sistemes de cita intel·ligent amb discriminació administrativa i mantenir tancat el sistema de telecita i el call-center desactivat. Les agendes dels professionals sanitaris són un instrument de treball fonamental que han de tenir cura i controlar el seu criteri, més si és possible mentre duri aquesta situació que pot condicionar potencials problemes de seguretat de l'pacient.
4.1 Discriminar motiu de consulta (administratiu / infermeria / medicina). Em podria dir què necessita? El seu problema és administratiu (recepta, part de baixa, informe ...)? Si el seu problema és clínic ¿li podria ajudar la seva infermera ?.
4.2 Discriminar consulta presencial / telefònica. ¿El seu problema es podria solucionar telefònicament?
4.3 A l'acabar el dia trucar als pacients citats el dia proper per verificar assistència i comprovar discriminacions prèvies si no existissin (filtrat de cites i confirmació de les mateixes).
5. Potenciar la consulta telefònica, telemedicina i la videoconferència. Caldran instruccions, permisos i dotació de material als centres de salut (línies de telèfon, auriculars, càmera web).
5.1 Ús de WhatsApp o l'APP que cada conselleria triï per imatges mèdiques, informes o altres (a Andalusia i Catalunya ja s'està usant).
5.2 Ús de videoconferència amb l'aplicació que es decideixi en ordinadors de sobretaula amb càmera o en nous mòbils.
5.3 Garantir mòbils a tots els consultoris locals i augmentar nombre de línies en la resta si fossin necessàries.
5.4 Dotar d'un nombre adequat de pulsioxímetros a cada EAP per prestar als pacients segons sospita clínica i necessitats.
6. Mantenir les sales d'espera el més diàfanes possibles i organitzar circuits.
6.1 Redimensionar les sales d'espera amb criteris de seguretat de l'pacient. Cancel·lació de seients per a guardar distància de seguretat. Creació de llocs d'espera de peu (passadissos, altres), senyalitzats amb adhesiu a terra.
6.2 Control d'aforament per unitat administrativa i / o taula de triatge. La resta espera en cua guardant dos metres de distància fora de el centre de salut.
6.3 Redimensionar agendes per espaiar els buits presencials diaris i evitar cues.
6.4 Cada EAP adequarà els seus circuits Covid i no Covid segons prevalença poblacional i circumstàncies. De manera genèrica es tractarà de respectar la longitudinalitat sempre que sigui possible i cada professional atendrà als seus pacients. L'establiment de torns o la distribució de funcions (domicilis, pacients sense cita, trucades ...) es farà de manera flexible acomodant-se a les variables necessitats de l'EAP segons vagin passant les setmanes.
6.5 Fonamental coordinar amb Hospital les consultes externes no demorables (control glaucoma, analitica per quimioteràpia, post-operats de processos oncològics, controls endocrins en descompensats ...). En aquest sentit potenciar la figura de coordinador assistencial entre nivells, obrir línies telefòniques directes o permetre citar agendes d'hospital des AP.
7. Agendes de qualitat flexibles i adaptables. Segons centre de salut i circumstàncies.
7.1 Determinar un màxim de 4-6 pacients presencials a l'hora.
7.2 Es poden intercalar amb consultes telefòniques a demanda o prèviament esmentades en bloc principal de 9 a 14 h, més bloc de consultes no presencials a primera i última hora.
7.3 No citar consultes presencials en major nombre a l'màxim diari per evitar problemes de seguretat de l'pacient. Si les plantilles no es supleixen és previsible que la demora es dispari.
7.4 Sobredimensionar el temps de domicilis. Comptar amb visites programades d'infermera i metge a residències d'ancians.
7.5. Incorporar blocs d'intervenció comunitària amb unes hores per professional a la setmana que en el context actual serveixin per ex. per poder treballar estratègies de cures segures en els barris
8. Mantenir taula de triatge a l'entrada.
8.1 Hi participaran principalment infermeria, auxiliar d'infermeria, puntualment administratius i segons necessitats mèdics. Si és possible amb ordinador i telèfon millor per optimitzar el temps de l'professional que filtri.
8.2 Termòmetre d'infrarojos, pulsioxímetre a taula. Mascaretes i gel hidroalcohólico per a pacients.
9. Potenciar la consulta a demanda d'infermeria i l'assistència a domicili. El lideratge a aquest nivell de la infermeria és fonamental en un moment que requereix que les infermeres potenciïn la seva independència i despleguin la seva capacitat de cures i contenció de símptomes per patologies lleus o associats a la vida diària.
9.1. Blocs de 1-2h cada dia per poder realitzar seguiment proactiu de pacients de la quota per detectar situacions de vulnerabilitat, d'aïllament social, brindar suport i acompanyament emocional i sobretot detectar necessitats no cobertes de la població.
9.2. Augment de la realització de domicilis a pacients amb major vulnerabilitat a la infecció per covid.
9.3. Desenvolupament d'intervencions comunitàries de cures en coordinació amb residències, col·legis, serveis socials i moviments socials.
9.4. Realització d'estudis de contactes.
9.5. Desenvolupament d'intervencions individuals i grupals de EpS sobre la covid i possibles estratègies de cures.
10. Minimitzar la burocràcia.
Mantenir l'excepció d'aportar parts d'alta i baixa en paper per evitar que el pacient faci de correu. Remetre directament a totes les empreses (incloent-hi les petites).
Permetre l'autodeclaració de baixes curtes.
Permetre que les farmàcies comunitàries puguin solucionar errors de dispensació en pacients amb medicació correctament prescrita en MOP.
Permetre que Inspecció mèdica s'encarregui de verificar la informació de l'pacient (horus / visors d'hospital) en lloc que ho hagi de fer el metge de família.
Crear una APP on tot ciutadà pugui accedir a les seves analítiques, parts d'interconsulta, informes i parts de baixa. L'actual carpeta de salut no és eficient (pocs accedeixen) seria preferible una APP (tipus la de l'Hospital de Villalba o altres usades en la sanitat catalana o andalusa) molt més fàcil d'utilitzar. L'ideal és que el pacient accedeixi a analítiques i altres una vegada que hagin estat validades per metge de família
Permetre que tant els Parts de Inteconsulta com les peticions de proves d'imatge arribin diréctamente a l'hospital sense necessitat d'imprimir en paper.
Integrar els sistema de prescripció de MUFACE, ISFAS i altres totalment en el sistema de prescripció de el servei de salut per a pacients que són atesos per aquest.
Bibliografia:
Aconsellem la lectura del següent document FoCAP publicat un dia abans que el present. És un material complementari de gran valor.
https://focap.files.wordpress.com/2020/04/2020-04-28-focap-salir-de-la-excepcionalidad-hacia-una-nueva-normalidad-cast-3.pdf
https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/paginas/enlaces/280420-enlace-desescalada.aspx
